Publicitat
Publicitat

INTERIOR LA LLUITA ANTITERRORISTA

L’ultra detingut per ajudar els jihadistes surt en llibertat

Està imputat per col·laborar amb grup terrorista i tinença d’armes

L’ultradretà Diego José Frías Álvarez, detingut a l’abril a Sant Quirze del Vallès per col·laborar amb una cèl·lula jihadista al Vallès Occidental, Barcelona i l’Alt Camp, ja és al carrer. Tot i que inicialment el jutge de l’Audiència Nacional espanyola Santiago Pedraz n’havia ordenat l’empresonament provisional sense fiança, ara ha canviat d’opinió i el seu advocat, Francisco Javier Berzosa, ha aconseguit que surti pagant uns 3.000 euros de fiança, segons ha confirmat a l’ARA. Continua imputat per col·laboració amb grup terrorista i per tinença d’armes.

Els Mossos d’Esquadra van arrestar Frías el 8 d’abril en una operació en què van detenir deu persones més d’una presumpta cèl·lula jihadista que havia planejat accions com degollar un ostatge i col·locar bombes en una llibreria jueva de Barcelona, institucions catalanes o comissaries, segons detallava la investigació policial. Els agents van trobar a casa de Frías una granada de mà de l’exèrcit espanyol, dues escopetes, armes d’aire comprimit, quatre porres, més de vint ganivets, matxets i navalles, una arma d’electroxoc, centenars de bales i cartutxos -incloent-hi dos carregadors i munició per a una metralladora Cetme- i peces i accessoris d’armes.

Segons l’advocat de Frías, el seu client -que ha militat en diverses organitzacions d’extrema dreta- té llicència d’armes per a les escopetes, i els ganivets i la granada són de col·leccionista i es poden comprar per internet. També assegura que la granada té més de 15 anys i no funciona, encara que la interlocutòria del jutge la qualifica “d’arma de guerra” i no diu enlloc que no pugui explotar. L’advocat explica que les 3.500 boles d’acer de metralla que inclou l’arsenal tenen un abast d’entre vuit i deu metres. Altres objectes, com l’arma d’electroxoc tipus Taser, estan prohibits a l’Estat. “Aquí no hi ha res, el van detenir per donar veracitat d’operativitat a un grup jihadista ridícul”, diu l’advocat. Berzosa va fer servir aquests arguments per demanar la llibertat de Frías i la va aconseguir, tal com relata, amb el suport de la Fiscalia.

El subministrador dels explosius

Frías havia d’aconseguir armes i explosius per al grup jihadista, segons un informe de la unitat d’informació dels Mossos. El dirigent del grup, Antonio Sáez -àlies Aali -, els va dir que Frías “odia els jueus” i tenia “capacitat per aconseguir bombes i armes”, explica a l’informe un infiltrat de la policia catalana. El líder els va comentar que Frías, l’estiu del 2014, ja li havia proposat “posar una bomba en una llibreria jueva” i que “els hi proporcionaria tot”. Coneguda aquesta informació, els Mossos van haver de fer l’operació a corre-cuita, abans del que havien previst, per una intervenció poc oportuna de la Policia Nacional espanyola. Van dur a terme l’operació abans que hi hagués cap lliurament d’armes o explosius.

Berzosa assegura que els Mossos van actuar amb “precipitació” pel “frec a frec entre el ministeri i la conselleria”. L’advocat es refereix a la filtració de dos agents de la Policia Nacional, que van avisar els jihadistes que la policia catalana els investigava, un fet que hauria pogut posar en perill l’agent incrustat a la cèl·lula jihadista i que va obligar a accelerar l’operació. Segons el jutge Pedraz, la filtració no va afectar la investigació ni va posar en perill ningú i per això no l’ha investigada.

En el seu informe, els Mossos defineixen Frías com “una persona molt vinculada a l’entorn d’extrema dreta català, que ha militat en formacions antisemites, feixistes, neonazis i ultracatòliques”. Va ser cap de llista del Movimiento Social Republicano (MSR) en les eleccions del Parlament del 2006. La formació ultradretana nascuda a finals de la dècada dels 90 tenia la seva gènesi en Alternativa Europea, una altra organització neofeixista activa sobretot a Catalunya. Però en la dècada passada Frías també va figurar en altres candidatures del MSR, que van obtenir resultats minsos: en les eleccions al Parlament del 2003 havia ocupat el segon lloc de la llista, en els comicis generals del 2004 va ser el número dos de la candidatura d’extrema dreta per la circumscripció de Barcelona i en les municipals del 2007 es va presentar en el tercer lloc de la llista de la mateixa formació a Barberà del Vallès.

Abans d’engreixar les llistes de l’MSR, Frías s’havia presentat en el lloc 17 de la candidatura d’una altra formació d’extrema dreta, la plataforma España2000, en les eleccions generals de l’any 2000. Els Mossos també el vinculen amb l’organització ultraconservadora Movimiento Patriótico Catalán.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 13/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT