Hi va haver un temps en què els locutors de ràdio no enviaven missatges als seguidors de Facebook a través de l'ordinador mentre feien el programa. En aquell temps, els locutors parlaven amb els convidats i amb els col·laboradors. De tant en tant, passaven la trucada d'algun oient (prèviament seleccionat). Però no llegien els missatges dels seguidors del programa a través del Facebook i del xat en directe. Pot semblar increïble però juro que era així.
Actualment, aquests locutors passen molt poques trucades dels oients. Els sembla que les trucades, si no són molt interessants, treuen ritme. Però en canvi els missatges ja poden haver estat escrit per neonazis, per bromistes que es fan passar per neonazis o per éssers tan estúpids que fan sis faltes d'ortografia en cada paraula inclosos els monosíl·labs: els llegiran igualment. Llegeixen missatges racistes, sexistes, apocalíptics o negacionistes de la teoria de l'evolució. Si aquestes formes de pensament primitives s'expressessin per via oral a la barra d'un bar serien considerades deliris de borratxo. I si fossin expressades per carta o per telèfon, el locutor els avortaria a l'instant. Però al xat del programa no. El xat del programa demostra que som democràtics.
Jo ho accepto. Ho accepto de la mateixa manera que accepto l'amanida de bossa als bars o que m'escalfin la llet del tallat al microones. Però és urgent que canviem els teclats dels ordinadors dels estudis. Hi va haver un temps que quan senties la ràdio no senties també de fons el soroll del teclat. Era bestial.
