"COSPEDAL NEGA els cobraments en B", diuen en aquell noticiari. "El successor de Bárcenas admet la possibilitat d'una comptabilitat en B", diuen en l'altre. "Fernández Díaz admet el cobrament de complements però no de sobres en B", llegeixo en tal diari. "Arenas i Cascos neguen una caixa B al PP", llegeixo al de més enllà.
Cobrar en B. És un eufemisme que, fins fa poc, era útil als delinqüents econòmics. Una manera discreta de dir c obrar en negre . El lampista que et venia a arreglar la caldera no et deia "Això l'hi faig en B?" El que et deia era "Voldrà factura?" Per, després d'uns punts suspensius dramàtics, afegir: "Perquè, si en vol, li hauré de cobrar l'IVA". La utilitat de l'expressió cobrar en B radicava precisament en el fet que pocs humans en coneixien el significat. Per això els defraudadors la feien servir.
Que a totes les notícies sobre la matèria fecal que inunda el PP parlem de cobrar en B és tan ridícul com si, per informar sobre estupefaents, també féssim servir els diversos eufemismes de consumidors i camells. Com per exemple: "La policia ha trincat un traficant amb un cedé dels Beatles i dos dels Rolling Stones a sobre". Per sort, diria que el PP no es deu haver pagat les campanyes passant la substància il·legal anomenada MDMA. Perquè aital verí, en l'argot (no normalitzat), és conegut com a Miedo Me Da i, per tant, cada cop que algú vol que algú altre n'hi subministri, li envia un SMS amb la frase " Tienes miedo? " No vull imaginar-me un noticiari que obri així: "El dirigent popular Pérez Txangurro admet que a casa tenia por ".
