Publicitat
Publicitat

TOVALLONS NEGRES

El mascle 'slow food'

Sí, amigues. Amb l'eclosió de la marca independència , els independentistes de sempre, que s'han passat la vida parlant amb la boca petita, ara parlen amb la boca grossa, meravellats del fenomen. Ja no els diuen friquis. Ja mereixen el mateix respecte que els ciutadans del món (que són els espanyolistes). Però això fa que estigui emergint una nova classe social. El mascle slow food , també anomenat mascle quilòmetre zero . De fet, ja tinc amigues que em demanen consell: "Nena, tu que en saps... Com m'ho faig per lligar-meunmascle slow food ?"

El mascle slow food és sexualment prenívol (si no, ja no n'estaríem parlant). El seu atractiu es basa en una combinació de pronunciació exageradament perfecta i un look entre baixista d'Els Pets i pastoret Rovelló. Té un lleuger sobrepès que n'augmenta l'atractiu i que ens demostra que, per ell, l'esmorzar salat és un deure patriòtic. El mascle slow food estima les tradicions de la nostra terra per estúpides que siguin i hi participa activament. És de la comissió de festes d'aixecadors de tartanes de Sant Kevin de Vallfosca i de la colla de bevedors amb porró de Vilavella d'Opencor. Si pot, es consagra a tenir hort i gallines (que és una de les coses que dóna més punts a l'hora de situar-se ben amunt en el rànquing de mascles slow food ). En aquest cas, en parla constantment encara que no vingui a tomb. El mascle slow food pot estar fent l'amor i xiuxiuejar: "Com el pebrot del meu hort, res! Allò és un pebrot". Si no té hort ni gallines, ho resol parlant de l'hort i les gallines d'algun dels seus ancestres.

Les seves preferències sexuals, encara que sembli mentida, es decanten cap als barcelonins i barcelonines, als quals vexa alegrement des de la superioritat que li dóna ser un mascle slow food . Per aconseguir endur-vos-el al catre, només li heu de preguntar com s'encén una llar de foc. Que vagi de gust.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF