02/01/2013

Les mares del calendari

2 min

Acabo de rebre el calendari de les mares de València que s'han despullat per aconseguir diners per al bus escolar. No sé on posar-lo. Tinc les parets de l'habitació pròpia empaperades de calendaris eròtics solidaris. A la paret de la dreta, hi ha el dels Castellers del Poble Sec, el dels Mossos d'Esquadra de Girona i el de les jugadores de l'Albacete. A la del davant, el calendari dels practicants de triatló Trialcoy i el de la Penya Lombarda del FCB. I a la de l'esquerra (al costat de la fotografia del primer cartell electoral d'Albert Rivera) el de les hostesses de Ryanair i el de les habitants d'un poble anomenat Colomines de Villaviciosa. (Cap broma, sisplau.) En tots aquests calendaris, els protagonistes hi surten fent alguna activitat quotidiana , però mig despullats. Per exemple, els castellers carreguen un castell i els Mossos d'Esquadra de Girona fan una detenció.

He estat pensant per quina raó les mares del calendari de València em provoquen incomoditat i vergonya i, en canvi, els bombers no. I ho he estat pensant perquè, justament, he llegit articles d'alguna col·lega que troba que "són unes dones precioses" perquè "tenen la bellesa dels cossos treballats per la vida", etcètera. Em sap greu ser impopular, però em sembla que el que m'incomoda és l'escenari. Les mares de l'autobús se'ns mostren a la carretera (perquè és el lloc per on han de caminar amb els nens fins a l'escola). I en veure-les a la carretera, contra una tanca, mig despullades, amb els seus cossos "treballats per la vida" i sens dubte bonics, no puc evitar que em recordin prostitutes de carretera. Suposo que no falta gaire perquè les escriptores en llengua catalana més conscienciades ens deixem fotografiar en topless a l'Institut Ramon Llull fent una activitat quotidiana, com ara debatre la vigència de Tísner, Sales i Calders.

stats