16/10/2017

El foc invisible

2 min

S’està cremant Galícia i s’està cremant per problemes polítics. El foc descontrolat sempre és un problema polític, com sap tothom que visqui de la terra i, per tant, la conegui, i, per tant, se l’estimi. Plantar arbres no autòctons, com els eucaliptus, que cremen més, negar el canvi climàtic, que fa que no hagis de prendre mesures per combatre’l, acomiadar bombers i, sobretot, permetre que el terreny cremat pugui requalificar-se. Això és el que està passant a Galícia. Ja és tard. Per a Galícia sempre és tard. Va ser-ho amb el Prestige (només en recordem, ara, aquella frase imbècil de Mariano Rajoy sobre “unos hilillos de plastilina”) i ho ha sigut ara. Sense voluntaris tot hauria sigut pitjor. Alguns diaris de Madrid no treien en portada la paraula foc excepte per fer-nos saber el títol del premi Planeta: El fuego invisible. Doncs sí.

Diumenge al vespre, mentre els voluntaris es coordinaven per Twitter, uns quants membres del govern espanyol, aquests patriotes que estimen tant Espanya “y sus gentes”, es feien selfies al sopar del premi. Estaven contents, per les cares que feien. Ahir, el president va fer aquest tuit: “Me desplazo a Galicia. Solidaridad de toda España y coordinación leal para vencer al fuego y atender a la población. MR”. Explica que s’hi desplaça, com si això no fos una obligació i s’hagués de fer saber, com un mèrit. “Coordinación leal”. Què deu voler dir? Deu voler dir alguna cosa? Potser que no hi van els que no en són, de lleials, com ara els Mossos? El rei d’Espanya, que va sortir amb els punys tancats a parlar de la crisi catalana, encara és l’hora que digui res dels oblidats gallecs. Per què ha de dir res? El problema som els catalans, que el volem deixar sense un trosset de reialme.

stats