Publicitat
Publicitat

TOVALLONS NEGRES

A favor de Franco viuen millor

El diari Abc publica una entrevista amb l'escriptor espanyol Juan Manuel de Prada, que acaba de treure la novel·la Me hallará la muerte . No m'hi hauria fixat (ja no puc més amb les novel·les de pícaros supervivents amb teló de fons convuls) si no hagués estat pel titular. " Barcelona recibió a los divisionarios de la División Azul cantando a pleno pulmón el Cara al Sol". Diu: " Esta es la realidad de España, y querer ocultar las cosas... A ningún barcelonés nadie le puso una pistola en el pecho para obligarle a cantar el Cara al Sol. Dejémonos de historias raras. España es hija de su historia ". En de Prada, per cert, ho aprofita per dir també que en Rajoy n'hauria d'aprendre una mica, de Franco, perquè " lo que estamos viviendo hoy es una época de injusticia social extraordinaria, que no encontramos en ningún momento del franquismo ". S'ha descuidat de dir que amb Franco no hi havia IVA i que el Sindicato Vertical no organitzava vagues.

Hi havia franquistes a Catalunya? Sens dubte. I també hi havia antifranquistes, molts dels quals es van allistar voluntaris a fer una guerra (que no havien començat). I n'hi havia -això es pot comprovar llegint les cartes dels soldats que hi ha exposades al museu de la Guerra Civil de Gandesa- que no eren ni una cosa ni l'altra i només volien tornar a viure en pau. Quan es va acabar la guerra -ho dic perquè en de Prada s'ho ha descuidat- les tropes vencedores van ser rebudes amb alegria. I això és sobretot perquè la gent n'estava farta, de bombes i de morts. Quin cinisme el d'aquests cadells que lloen, enmig d'aplaudiments, aquella època sinistra. No cal posar pistoles al pit de ningú quan has perdut la guerra, tens familiars represaliats, empresonats o morts, i torna la División Azul (que és, per cert, el favor que Franco li va pagar a Hitler). No cal. S'aconsegueix fàcilment quan els ciutadans pateixen por i gana.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF