Tralaralarà Land

La web de la Casa Blanca ha eliminat l’espanyol (la llengua dels mexicans), i els espanyols, que no estan gens acostumats a ser considerats “de segona”, no ho entenen. Nosaltres, que parlem una llengua minoritzada (no pas minoritària), ens trobem cada dia amb problemes com aquest: hem de demanar el que ells tenen per defecte. I si ho demanem massa, som nacionalistes. Susana Díaz ho té tot. I, com tots els rics, no calcula que hi ha gent que no ho té tot i que cada dia ha de sortir al carrer a fer de superheroi. Jo agafo un taxi, condueix un senyor pakistanès. Acaba d’arribar i ja ha vist que el català no és necessari. Si em parla català li ho agrairé, no és normal, segur que li preguntaré com és que ha decidit (és decisió) parlar en català. Si no m’hi parla, m’esforçaré per no passar-me al castellà, continuar amb aquesta conversa forçada, ell en castellà, jo en català. Si cedeixo, potser no parlaré en català amb ningú del carrer durant tot el dia. Ni amb el cambrer, ni amb el càmera de la tele, ni amb el jutge, ni amb el metge, ni amb el venedor de diaris, ni amb el perruquer...

Susana Díaz s’ha queixat, i tot de gent -partint-se la caixa- li ha recordat que a la web de la Moncloa no hi ha res escrit en les llengües cooficials del Regne. És una web escalfabraguetes: les pestanyes són en català, gallec, basc... Però res més. Llavors, el president Rajoy ha corregut a dir que “tu més”, que la web de la Generalitat és només en català. No és cert, esclar. No sabem què deu haver mirat, però el cas és que la pots llegir en occità, anglès, català i castellà.

Jo desitjo que l’espanyol, tot i no ser llengua oficial als Estats Units, sigui a la web de la Casa Blanca, com l’anglès és a la de la Generalitat. Però Susana Díaz i Mariano Rajoy, en canvi, no desitgen que el català sigui en aquesta web que jo he pagat més que ells. I sé que no ho desitgen, perquè, si no, ja ho haurien fet possible. Good night, and the last one to leave turn off the light.