Tanqueu la paradeta...

Jo diria que, en una concentració contra el terrorisme, tothom s’ha de poder manifestar amb la bandera o el cartell que vulgui, i, de fet, sempre és així. Tenint en compte que en tot Espanya, aquest cop, no hi va haver cap manifestació de suport a les víctimes de Catalunya, no m’hauria sobrat veure alguna bandera extremenya o andalusa.

Sí que voldria expressar, però, una reticència. Al migdia, ja a la ciutat, vam poder veure paradetes de Societat Civil Catalana i de Barcelona con la Selección. Muntar paradetes és una altra cosa, per molt que aquelles paradetes hi fossin, potser també, per repartir banderes. Muntar una paradeta em resulta d’un festiu massa obscè per a una circumstància com una manifestació contra uns atemptats que han deixat morts. No és el dia de buscar socis, de donar informació de l’entitat o del club, ni de contestar preguntes sobre la quota mensual. En una manifestació contra el terrorisme, no. Les paradetes (les de partits polítics, d’entitats de suport a la selecció o les del Club Super3...), si les vols muntar, munta-les per la Diada. O per Sant Jordi.

Em resulta obscè el gest de trucar a l’Ajuntament per demanar el permís. “Hola, que som de Societat Civil Catalana i voldríem muntar una paradeta”. O potser van dir “estand”. Em resulta obscè el gest de llogar el furgó per descarregar-la i els operaris per muntar-la. Havien passat dies i ja entenc que els polítics presents a la mani es fessin fotos somrient, que després van penjar a Twitter. Cadascú fa el que vol o el que pot. Segur que el dia de l’homenatge a la Rambla, o a Ripoll i Cambrils, més recollits, sense tanta estrella desembarcada d’un avió de l’exèrcit, no ho haurien fet. Però posar paradetes és una altra cosa. Aquelles hostesses de la paradeta de suport a la selecció, tan somrients i maquillades, estaven tètricament equivocades de vinyeta.