Què pot fer Ada Colau?

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va dir a la Cadena SER que “la millor resposta que pot donar el govern espanyol al referèndum de l’1 d’octubre és permetre que se celebri i fer una proposta concreta el dia 2”, segons llegim a l’ARA. I va afegir: “Quan l’única proposta política que surt de l’Estat és la derrota plantejada en termes gairebé bel·licistes, i a l’adversari se li diu que ha de rendir-se, políticament s’està generant un gran problema”.

Té raó. Tota la raó. El govern d’Espanya hauria de permetre el referèndum, però no ho farà. I és per això que hem de posar-nos a parlar del que farà ella. I ella, el que hauria de fer, trobo jo, és ajudar a fer-lo, aquest referèndum, perquè només ajudant a fer-lo no s’impedeix. Però per què hauria d’ajudar a fer-lo? Per una qüestió diàfana que passo a explicar i que té a veure amb el fair play. Durant la campanya electoral per l’Ajuntament de Barcelona, va sortir -de les clavegueres de l’Estat del ministre Fernández Díaz- aquella informació falsa que afirmava que l’alcalde Trias tenia un compte a Suïssa.

No sabem si aquella informació falsa va perjudicar-lo poc o molt. Ajudar-lo és evident que no. Potser no li va fer perdre votants (o potser sí) però potser va fer que es mobilitzés un vot contra ell que sense aquest agent motivador hauria seguit sent abstencionista (o potser no). En tot cas, l’alcaldia de Barcelona és decisiva per al referèndum, perquè és la ciutat més gran de Catalunya. Sense Barcelona el referèndum fracassa. I amb això comptaven els de la claveguera quan van inventar-se el compte a Suïssa, suposo. Ada Colau va guanyar les eleccions contra un senyor que anava amb una bola al peu, immerescuda, per culpa de l’Estat. Per tornar-li a aquest senyor l’avantatge perdut, se m’acut que faciliti la votació, com ell hauria fet.