No ho necessites...

Tens uns quants anys i unes quantes preocupacions, però avui els Reis t’han portat la dessuadora per córrer que feia temps que tenies mig ullada i que valia tants cèntims. I saps que et va bé (cap patge s’haurà equivocat de talla) perquè vas ser tu qui va anar a la botiga (amb el gest culpable de qui va a buscar coses per a un mateix i no per als altres) a emprovar-te-la. I et vas esperar, tots aquells dies, fins que arribés el dia.

I ahir te la vas posar, cap a les onze del matí, quan el sol ja fonia el gebre i els de casa jugaven amb les novetats, i vas sortir a estrenar-la. I era tan lleugera, pesava tan poc i abrigava tant... Anaves pel bosc, corrent, i tenies la sensació d’entendre la dita “Més content que un nen amb sabates noves”, que ve de l’època en què els nens, quan estrenaven sabates, es posaven molt contents (i els companys els hi trepitjaven i deien: “Estrena!”).

A mig camí et vas trobar un company de curses. I els Reis li havien portat una ronyonera per dur-hi les ampolles d’aigua. I quan et va veure va cridar-te i et va dir: “Què?” I us vàreu ensenyar els tresors. Anàveu en direcció contrària, però ell va dir: “Va, que t’acompanyo un tros”. I et va acompanyar un tros per escoltar-te mentre tu li venies l’article de la dessuadora i per, després, vendre’t l’article de la ronyonera. Al vostre voltant, un home que estrenava vambes llampants, un pare i una filla amb bicicletes noves i un xicot que mirava el rellotge, tota l’estona, perquè era nou de trinca. Les vostres vides seguien plenes de preocupacions i desastres, però per un moment aquests regals ho apartaven. Tenir un objecte que no necessites però que desitges. Quina il·lusió. Només aquest amic que t’has trobat et pot entendre. Això és una joguina en realitat. Perquè, de tota manera, sempre hi haurà una iaia, una tieta, que et regali calces i mitjons, perquè “et fan molta falta”.