20/09/2017

Imagina-t’ho, va...

2 min

Imagina’t, ara, que finalment els tricornis troben les urnes. O que en troben unes quantes. I que les destrueixen. O que les exposen, com van fer amb els cartells, de la mateixa manera que fan quan troben droga o pornografia infantil.

Tu riuràs? Sospiraràs alleujat? Diràs que ja era hora? Que game over? Aplaudiràs? Destaparàs cava o (si no ho vols tan nazi) sidra o cervesa? Sortiràs a sopar? T’abraçaràs amb els que estimes perquè finalment ha triomfat “la democràcia”? Estaràs content? O, més ben dit: estaràs feliç? Això és el que farem, sens dubte, els que volem votar si aconseguim votar. Estar feliços. Abraçar-nos. Riure. Sortir al carrer. Destapar cava. Repartir flors. Però no t’imagino a tu fent això de cap manera. No imagino la teva victòria com una victòria feliç. No donaràs clavells (qui els agafaria?). No riuràs davant la desolació dels que volien votar i que se’n tornen, capcots i vençuts, a casa.

No hem vist cap manifestació de la gent de la teva opció, perquè no cal manifestar-se quan es té tot. Només quan no tens tot allò que tenen els altres t’aixeques i surts al carrer. I, tanmateix, tampoc no m’imagino cap manifestació dels de la teva opció, si resulta que votem. Cap protesta pacífica al carrer, cap mani el 12 d’octubre.

Quan ets corredor -jo en soc, sé de què parlo- aprens a tolerar les pujades. I com que aprens a tolerar les pujades (perquè saps que, tard o d’hora, s’acabaran), aprens també a beneir com un regal les baixades i -molt important- a gaudir intensament del pla. El pla, quan vens d’una pujada, no és “el normal”. És molt més! Vull dir amb això que, després del que està costant tot, després dels escorcolls, les detencions i les amenaces, poder ficar aquesta papereta (amb un sí, amb un no o amb un vot en blanc) en aquesta urna serà molt més que votar. Serà, amb perdó, l’hòstia.

stats