10/05/2017

Cada dia...?

2 min

Em sento més emocionada per dins que la pastora aquella de l’anunci de l’aigua embotellada, que diu que li van pronosticar que no duraria gaire a la feina però que resulta que les muntanyes li donen la vida. A mi me la dona Mariano Rajoy. Ahir aquest home sortia de pencar. Acabava una platxeriosa sessió assegut al Congrés de Diputats de Madrid, on va tenir l’oportunitat de repetir algunes novetats. Per exemple, que si els catalans volen fer un referèndum han de demanar una reforma de la Constitució, etcètera, perquè així votin tots els espanyols, etcètera. Una cosa semblant a dir-los als interns del CIE que si en volen sortir facin una manifestació a la plaça Sant Jaume.

En fi. L’home caminava de pressa, perquè hi havia diversos plumífers que li volien preguntar per les xardoroses causes que envolten la seva vida laboral, tan volcànica. Però a diferència d’altres dies, ahir va emetre una queixa que ens hauria de fer reflexionar. Amb un to agrenc, queixós, de nen, va dir: “Todos los días...

Fins ahir no m’havia aturat a pensar-ho. Sí. “Todos los días”. Cada dia li pregunten coses, de la mateixa manera que cada dia li demanen fotos a María del Monte. Ell, en canvi, no ho veu de la mateixa manera. Ell troba costerut que cada dia, cada dia, cada dia li preguntin coses. Que si la seva delegada del govern ara resulta que està imputada, que si quinze col·leguis més també, que si això, que si allò... No se’n cansen. Però ell sí.

Mariano Rajoy és un home molt entrenat a nivell de tren inferior, no debades practica un esport que sembla ideat per a ell: caminar ràpid. Però tot té un límit. Si no el deixem en pau, en soledat recollida quan surt de pencar, em temo que ben aviat es comprarà un segway.

stats