Una dona de debò votaria l'Alícia

Dels autors de La señora Garriga se confiesa , s'acaba d'estrenar Com mola ser dona . Es tracta d'una cinta commovedora, també protagonitzada per Alícia Sánchez-Camacho, que recomano a tothom excepte a l'amic Albert Pla Nualart (si hi va, que sigui amb un desfibril·lador). Diguem només que el moment més lingüísticament danyívol és quan la veu en off ens diu: "Ella... La que encara li queda una hipoteca per pagar i un fill per treure endavant". Treure endavant no vol dir que hagi d'expulsar l'esmentat menor amb una puntada de peu. És la traducció literal (i genial) de sacar adelante .

La pel·lícula emociona. Hi veiem una Alícia que "està preocupada per la seva família i ara la seva família són set milions i mig de catalans". (Som molta gent per "treure endavant".) Però el clímax és al final. Quan la veu fa: "Ella és l'única que fa política escoltant, estant a prop, sentint a la gent. ¿Saps per què?" Saben per què? "Perquè és dona".

Adoro aquest toc sexista vintage . Sí senyora. Els altres candidats, com que són homes (ai, uix), no escolten. Totes sabem, oi, nenes?, que els homes no en saben, d'escoltar. Sí. Els altres candidats també deuen tenir hipoteca i fills per "treure endavant", però segur que no ho viuen tan a flor de pell. L'únic que jo li diria és que ara que s'ha revelat com a dona, ja no podrà tornar a dir allò que "ens hem de deixar de debats identitaris quan resulta que a la gent el que realment li importa és la crisi". Això seria insinuar que les dones no podem amoïnar-nos simultàniament per aquestes dues problemàtiques, quan tothom sap que nosaltres, a diferència dels homes, som famoses per "poder fer dues coses a la vegada"! Ai... Me'n vaig a prendre un Lambrusco, que després tinc Pilates i míting de l'Alícia. Estic desitjant preguntar-li si creu que sortirem de la crisi i si té alguna recepta de pastís de verdures.