Un carpaccio i un entrecot

Ha passat temps des que Alfonso Guerra va dir, amb riure de conill cínic: “Nos lo hemos cepillao ”, referint-se a l’Estatut que havia votat el Parlament de Catalunya. Llavors vam sortir al carrer i ens vam convertir -diuen- en un suflé. Però no ens comportàvem com un suflé i no baixàvem. I, any rere any, l’Onze de Setembre vam dir, pacíficament, que ja no volíem ser espanyols, ni tenir per cap d’estat l’hereu de Franco. Molts ho sabíem de sempre. D’altres ho vam saber llavors, per sobtada inflamació de les parts més sensibles (mugrons/collons). Tinc al suro enganxat un article d’El Periódico de Aragón del 6 de febrer del 2006. Parla de les 800.000 firmes que va recollir el Partit Popular en contra d’aquest pobre Estatut. Hi diu que aquestes firmes eren per “celebrar un referèndum sobre l’Estatut”. Mariano Rajoy “va animar els ciutadans a participar en la campanya per exigir una consulta popular sobre la nova legislació”. La cosa té més pebrots que el Cabernet. Volien celebrar un referèndum! Volien laminar l’Estatut, amb aquella proteica obsessió que sempre han demostrat per la nostra essència i el nostre accent. I, després d’aquell carpaccio, va quedar clara una cosa. Ara volíem un entrecot. Cada Onze de Setembre hem dit, poèticament, que el govern d’Espanya pot agafar l’Estatut i submergir-lo en greix calent (a 55-70 graus) per cuinar-lo preferentment tapat. És a dir: se’l pot confitar.

Ara acaba de sortir un “manifest” signat per diverses “personalitats” (que són persones però més importants) per demanar al Govern “que suspengui el referèndum per dignitat democràtica”. Al principi els manifestos els signaven els “intel·lectuals”, però, francament, ja no en queden. Una de les personalitats (meravellosa, per cert) és Eugeni Gay, membre del Tribunal Constitucional que va tombar l’Estatut. L’abraçaria. És el millor humorista viu que conec.