Publicitat
Publicitat

TOVALLONS NEGRES

Una activitat per als més petits

Atota mare catalana, un dia, li arriba el moment paorós i de temença. Empesa per altres mares catalanes, duu la criatura a una "activitat" a la biblioteca. Un titellaire explicarà una versió moderna i no cal dir que desenfadada (però no exempta de poesia) de La Caputxeta Vermella .

Com que l'activitat comença a les cinc, a tres quarts tot de criatures seuen a la gatzoneta sobre alegres coixins de colors, mentre que les mares acomoden els culs en tamborets minúsculs situats al fons de tot, per no entorpir la visibilitat (i s'entretenen enviant WhatsApps). Però, ai las. A les cinc i deu, el titella més calent és a l'aigüera. D'aquesta manera, els nens puntuals ja comprenen, de ben petitets, que arribar d'hora és de friquis.

Però tots els lectors del Criatures saben que l'atenció de la canalla compresa entre els zero i quatre anys caduca instantàniament i irreversiblement als vint-i-un minuts. Aleshores, podria aparèixer l'Scooby-Doo despullat, que l'ignorarien. Per tant, el titellaire, així que comença, ha d'ignorar els crits dels que, així que veuen un llop de paper maixé es veuen obligats a cridar: " ¡Es el lobitooooo! " Quina durícia prodigiosa.

Aleshores apareix ella. La mare hiperactiva que sempre arriba tard. S'obre pas entre els éssers de dos a cinc anys que seuen a terra. Trepitja una maneta tendra (els xiscles arriben a Collserola) i en desplaça la propietària cap a l'esquerra. No és difícil. El bolquer facilita el fregament pel parquet. Com que s'asseu al mig amb el fill de sis mesos a coll, provoca una reacció en cadena letal de nens que per culpa d'ella no hi veuen.

Això és pedagogia activa. El fill privilegiat d'aquesta dona, de gran, serà dels que aturen el cotxe al mig del camí per parlar amb algú que s'han trobat, i que no pateixen si tu, que ets al darrere, no pots passar.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 20/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT