'Toni cantó' (Toni va cantar)

Finalment li han caigut diverses garrotades a l'inigualable Toni Cantó per dir mentides. No és el primer cop que en diu, però potser és el primer cop que no sap que les diu i que no mesura contra qui les diu. Ha donat dades errònies sobre això que en diuen violència contra les dones (i que jo en diria violència i prou), perquè ha donat per bo un tuit (el nivell és aquest) que parlava d'un nombre gegantí de denúncies falses.

Naturalment que hi ha denúncies falses, perquè hi ha denúncies falses a tot arreu. Hi ha denúncies falses d'accident per cobrar l'assegurança i hi ha denúncies falses per maltractament. Seria molt estrany que el col·lectiu de dones fos més honorable que el col·lectiu d'assegurats automobilístics. I és evident que el sistema, amb tota la bona intenció del món, afavoreix les denúncies falses per violència. Recordem que el Regne d'Espanya, per exemple, va llançar un nou decret que permetia paralitzar un desnonament durant dos anys si, entre altres requisits, havies patit violència domèstica. Si havies patit, en canvi, un atropellament o una violació, no. Però és evident que les dades d'en Cantó són mentides indignants.

I tot i així no em sorprèn que l'artista s'hagi tirat a la piscina d'aquesta manera. Des que va deixar l'art de Talia per consagrar-se a UPyD ha anat dient el que li ha donat la gana en cada una de les seves impagables i emocionants intervencions. El que passa és que fins ara les mentides que deia es dirigien contra col·lectius sense bona premsa. Apuntar contra els catalanoparlants, per exemple, no només et surt de franc, sinó que et paguen les copes. Fer-se el demagògic amb les dones (per dissimular que el teu partit només es dedica a cultivar l'ultranacionalisme espanyol) no és el mateix que fer-se el demagògic amb els catalans. Jo si fos ell diria que m'he equivocat. I que el que volia dir és que les denúncies falses per violència les fan els toros.