Els últims vint minuts
Misc 16/03/2011

Tir al plat

i
Empar Moliner
2 min
Els xefs catalans cuinen tots a la vegada la sopa de carbassa.

Ala gran i mai no prou ponderada sèrie La Riera , de TV3, la mestressa del nou restaurant i el cap de sala es miren un catàleg de vaixelles. "T'haig de confessar que no suporto aquells plats enormes -fa ell-, fan que qualsevol menjar sembli una oliva". Però ella no li riu la gràcia, perquè està amoïnada pel pes de les responsabilitats.

No puc mostrar-me del tot contrària a la grandària (i perdó per la rima) dels plats dels restaurants. Mentre no sigui jo la que els ha de posar al rentaplats o al microones, no diré ni piu (els rentaplats i els microones no estan preparats per als plats gibrelleta o per als plats teula de pissarra escantonats expressament). Però sí que voldria fer una consideració sobre la cosa. Faig punt i a part.

Als restaurants informals s'hi produeix el fenomen contrari al que es produeix a les cases particulars quan hi ve algú a ingerir. A les cases particulars, procurem que els plats vagin tots a joc. Si no en tenim sis d'iguals (i sis tovallons, també) baixem al basar dels xinesos i comprem el parament. Als restaurants informals, no. Als restaurants informals figura que la gràcia és que tots els plats siguin diferents. El de vostè com una olla, el de vostè com si fos de fireta i el de vostè com els de penjar a la paret que venen a la Bisbal.

El drama dels restaurants informals on us hi posen plats grossos és que solen patir un problema matemàtic (una relació de proporcionalitat inversa) que resumeix aquesta funció: Y igual a A partit per X, on A és la grandària dels plats i de les cartes i Y la de les taules. Els dos plats gegantins, doncs, es toquen, i els gots i les copes -si per pietat us en posessin- han d'anar gairebé al damunt dels coberts. Si vós i el vostre acompanyant volguéssiu llegir sengles cartes (cartes, com hem dit, immenses), us hauríeu de girar per no topar. Si per ventura volguéssiu també una carta de vins, el cambrer l'hauria de deixar en inestable equilibri damunt dels gots (tot evitant l'espelmeta).

Naturalment, entre els plats, les cartes i l'espelmeta, l'ampolla de vi no us hi cabria, a la taula. Potser val més així. Als restaurants informals, el vi més digne és sempre Coto Delano.

El plat de la sopa -una sopa de carbassa amb formatge de cabra que cuinen tots els xefs a la vegada i que després es distribueixen per tots els restaurants de Catalunya, per tal que ningú no se senti discriminat- serà petit com el plat de sota de la tassa de cafè. El plat de les postres -un gelat d'oli d'oliva i alfàbrega que compren tots els xefs al mateix lloc per tal que ningú no se senti discriminat- serà com una gibrelleta infantil. En conseqüència, doncs, les culleres també seran especials. Per a la sopa, us en posaran sempre una de cafè. Per a les postres, us en posaran sempre una de sopera.

stats