EN UN ENTREVISTA a la revista Vanity Fair (una revista que espero que aviat comptarà amb les fotografies eròtiques d'Arcadi Espada per als nois de portada), José Manuel Lara ha parlat de l'independentisme. Hi ha dit el següent: "La proporció de persones que viuen a Catalunya i se senten exclusivament catalanes no passa de la quarta part de la població, i els que només es defineixen com a espanyols no superen el 15%. Un 60% o un 80% se senten totes dues coses. Aquest no és caldo de cultiu per a l'independentisme".
La gràcia que t'entrevistin a Vanity Fair és que pots dir el que vols, sense que ningú es molesti a demanar-te d'on ho has tret. Les paraules de l'amic i molt admirat Lara no diuen el mateix que el que diuen les urnes, ni es basen en cap enquesta. En tot cas, que per parlar-ne faci servir l'expressió "caldo de cultiu" és revelador. Un caldo de cultiu és el medi òptim que es crea per tal de multiplicar microorganismes com ara bacteris, fongs o paràsits. El nacionalisme no espanyol dintre d'Espanya es dóna en un caldo de cultiu. No parlaria de caldo de cultiu si s'estigués referint al nacionalisme espanyol, perquè el nacionalisme espanyol és natural, normal, desitjable, orgànic i genètic.
M'encanta llegir Vanity Fair . Però trobo que, mentre no ens deixin votar si volem o no volem ser espanyols, tothom s'hauria d'abstenir de dir quants som. Si jo li prohibís a la nena anar de colònies, no explicaria a les veïnes que és que no li agrada dormir fora de casa, coi.
