30/03/2016

Què has de fer aquest 11 de setembre?

2 min

No falta gaire per a l’11 de setembre i et preguntes -t’he sentit- si, aquest cop, es notaria si no anessis a la mani. Si total, penses, no es posen d’acord, si total ja ho hem fet, si total no t’agraden les multituds ni quan hi ha sexe pel mig...

Però aquest cop hi ha una altra qüestió. I t’ho dic jo, la individualista que, tanmateix, ha corregut amb el punter, en samarreta (qui pot resistir-se a córrer?), i ha sortit, com una dona soldat adoctrinada, als videowalls de La Sexta, mentre comparaven Catalunya amb Corea la xunga. L’altra qüestió. Te la dic. La qüestió dels refugiats. Sí, espera’t, sí que hi té a veure. Acabem de demostrar quants bolquers i robeta podem recollir (el diminutiu és necessari: recollim robeta, no roba). Acabem de veure que Espanya no ens deixa (és exactament així) acollir famílies que fugen de la guerra, com va fugir el meu avi Ricardo (els noms són necessaris: eren gent concreta, que va orinar i defecar en clots excavats a la sorra d’Argelers).

Aquest 11 de setembre jo faria una mani (un clàssic català) per tota aquesta gent, que és una manera de fer-la per nosaltres. ¿No volem un nou país per poder deixar de pagar cases al rei i per poder-les pagar a aquests fugitius que tenen fills com els nostres? Imagina’t que cada manifestant donés un euro. L’hem gastat en samarretes per a nosaltres, el podem gastar en samarretes per a ells. Són euros que poden anar a les ONG catalanes que s’acaben de quedar -una altra capoeira macabra del Regne d’Espanya- sense les aportacions dels catalans. I qui vulgui que es quedi a casa. A mi no em diran que no puc ajudar els refugiats perquè Espanya ho ha pactat així amb Alemanya. Per quina raó hauríem de voler un país nou si no fos per demostrar concretament, tangiblement, realment, substancialment, materialment, fluidament que pot ser més just i més lliure? Per a què el volem, si no?

stats