06/03/2013

'Populisme', la paraula de moda

2 min

És la nova paraula de moda. Des de fa uns mesos, populista és la paraula que més diuen els tertulians. Per davant de nazi (que és un qualificatiu que en general diuen els cavernícoles per referir-se als separatistes) i molt per davant de demagògic , que perd pistonada. I és normal, que en perdi, perquè el populisme contindria la demagògia, si entenem que és un "aprofitament demagògic de les aspiracions del poble". Diria que tots els polítics haurien de ser honestament populistes si no fos perquè aquesta frase seria titllada automàticament de populista. En tot cas, ens hauríem d'inventar un antònim de populista que definís els polítics que "s'allunyen demagògicament de les aspiracions del poble". Penso ara en Mariano Rajoy, que va declarar (cita textual) que no podria complir amb el seu programa electoral perquè s'havia "topat amb la realitat".

Així doncs trobem populista Beppe Grillo i també Toni Cantó i el seu partit UPyD, d'acord. Però segons qui també trobarà populista l'Ada Colau, el 15-M, els quissoflautes i fins i tot els voluntaris del Banc dels Aliments. Hi ha qui troba populista que ens queixem del fet que el maluc reial del rei d'Espanya hagi estat operat en una clínica privada mentre que els malucs dels vassalls continuen en llista d'espera. Al metro, a les tertúlies, als sopars amb amics al bar sempre hi ha algú que troba alguna cosa populista o que ens adverteix dels perills del populisme. Trobar populista alguna cosa et fa semblar més coneixedor de la realitat. I de passada fa que el que dius tu no sigui considerat també populista. És molt important ser el primer que titlla de populistes els altres per no ser titllat de populista. L'altre dia una mare renyava el fill adolescent perquè havia llençat l'entrepà a mig menjar i el fill li va dir: "Va, mama, no siguis populista!"

stats