TOVALLONS NEGRES
Misc 26/08/2013

L'aigua de l'aixeta a deu cèntims

i
Empar Moliner
1 min

EL CLIENT DEL BAR d'un hospital de Valladolid va penjar a Facebook una factura en què es demostra que li van cobrar deu cèntims per un got d'aigua de l'aixeta. Ràpidament els diaris confidencials se'n van fer ressò amb profusió de punts suspensius i signes d'exclamació. "En un hospital de Valladolid et cobren… per l'aigua de l'aixeta!" La bomba va saltar a Telecinco i suposo que a hores d'ara ja ha estat tema de conversa a les millors platges. On vas a parar, cobrar per l'aigua de l'aixeta, és que un dia ens cobraran per respirar, etcètera. L'empresa, per cert, és Serunion, la que també s'encarrega de l'explotació del bar de TV3.

El cas és que, mirant la factura, he vist que l'ésser indignat va ingerir, a part de l'aigua, mig entrepà de truita, que li va costar noranta cèntims, i un cafè doble, a vuitanta. Són preus molt barats, probablement, subvencionats. I això és així (hauria de ser així als bars de tots els hospitals) perquè resulta que qui ha de menjar allà no ho fa de grat, sinó per força.

En aquest context, trobo molt normal que et cobrin deu cèntims per l'aigua de l'aixeta. És un got que no només s'ha de servir, sinó que també s'ha de rentar (i ben rentat) i això val diners. El client del bar podia haver pensat que tenia sort de pagar l'esmorzar tan barat gràcies als diners públics, però era molt més productiu serotonínicament indignar-se perquè "li cobraven per l'aigua de l'aixeta". Perquè tothom té dret als deu retuits que deia Andy Warhol.

stats