14/07/2017

Gelat i crocs

2 min

Anem a la botiga de gelats de la placeta (que sempre té cua) i ens en comprem un cada un. Tu de menta, t’encanta el gelat de menta (jo no ho puc entendre), i la nena de nata i stracciatella, avui ha canviat, perquè sempre el vol com el teu (també li agrada molt la menta i sobretot li agrada assemblar-se a tu). Jo no en vull mai, de gelat, perquè no m’agraden els dolços (sempre ho repetim, jo vull coses salades, com ara patates rosses), però avui sí, perquè a la botiga en tenen de formatge de cabra i de foie, ves quines coses.

Marxem tots tres amb el gelat i ens asseiem a menjar-nos-el al pedrís del davant del monestir. Un any vam decidir que conservaríem totes les culleretes que ens donessin cada cop que en compréssim per, al final de l’estiu, saber quants n’havíem menjat. Que bé s’hi està, asseguts tots tres indolentment, fent el gelat en aquest pedrís. Tu li dius que llepi per sota, que si no es desfarà, colló, que amb la llengua s’ha d’anar repassant el contorn, que cuiti, que ja regalima, que es tacarà! Però com que no dona a l’abast tu acabes per llepar-l’hi. I ella es queixa que li fa fàstic. És cert a mitges.

Estiu del 2017. S’ha acabat el curs i ara només volem passar les tardes així, llepant el cucurutxo, no fent res més. Voldríem descansar del brogit, menjar marranades, anar tot el dia en crocs i banyador en un lloc on no coneguéssim ningú. Llepo el gelat excèntric i penso un moment en tots els inhabilitats, multats i amenaçats del nostre voltant per culpa d’això de les caixetes. També deuen tenir ganes de fer això que faig jo avui. No sé si podran. No sé si tindran, com jo, gelat i crocs, tot junt. Potser sí, malgrat tot. Potser no. Estiu del 2017. D’aquí uns anys ens en recordarem, per una cosa o per una altra, hi hagi o no hi hagi gelat i crocs. “No et taquis”, adverteixo. I em dic que tot anirà bé.

stats