Publicitat
Publicitat

TOVALLONS NEGRES

Final de curs amb Toni Cantó

M'estic menjant amb tubercles el que vaig dir. Que si per una cosa admirava Rosa Díez era perquè ens havia fet el gran favor d'apartar Toni Cantó de la interpretació. Doncs, mira. Ara ha fet un vídeo.

És cert que Toni Cantó, per culpa de la lluita contra el separatisme, no podrà fer temporada al Lliure. Però és gràcies també a aquesta lluita contra el separatisme que finalment pot mostrar el seu art a un públic entregat. El vídeo, de fet, és una cucada, i ho dic com a mare. Saben allò que fan els nens al pati d'imitar els imitadors? Doncs ell ha fet una paròdia d'una paròdia. Una escena de La vida de Brian , Déu el perdoni, encarada a fer broma sobre Catalunya. D'acord. No superaria un càsting del Polònia . Però és que ell té una altra feina molt més valuosa.

Té una empresa teatral, Di Towanda, que, si vols ser un líder, t'ajuda "a integrar les emocions de manera coherent". De fet, la necessito, després de veure'l en acció. És que és el que ell diu a la pàgina web (tradueixo, amb perdó): "Qui mai no s'ha sentit perdut, mai no trobarà camins nous". Sí! Després de veure els crits que feia la Rosa Díez en saber els resultats de Bildu a les eleccions basques, queda clar que potser ja s'hi ha apuntat. Quina manera de treure la nena que porta a dins. (La de L'exorcista .)

Toni Cantó ja ens havia fet riure (però involuntàriament) fent de transvestit transcendent a Todo sobre mi madre . (No us confongueu amb Todos sobre mi madre .) Jo hi vaig anar amb amics que s'hi dediquen, a l'art del transvestisme, i recordo que -envejosos- quan va sortir en Cantó es tiraven per terra. En el moment més dramàtic un d'ells va cridar: "Ai, la travesti torturada...!" I és que en Cantó és capaç de donar sempre un toc personal a qualsevol de les seves creacions, ja siguin un vídeo o una superproducció. El toc "final de curs".

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF