Felip Puig i el senyor Pla
Felip Puig va anar a El suplement de Catalunya Ràdio i d'entre les frases que va dir n'hi va haver una que em va colpir: "En determinades sèries, i no vull dir noms, tampoc no és bo que l'empresari sigui el dolent".
No es referia al J.R. Ewing, de Dallas ; ni a Angela Channing, de Falcon Crest ; ni a John Reynolds, de Raíces . Es referia, ai las, al senyor Pla del Club Super3. Perquè el senyor Pla, efectivament, és empresari. Té negocis immobiliaris, per la qual cosa procura -mitjançant el mòbing, és cert- que els seus rellogats Flusky, Lila, Roc, Pau, Àlex i Pati Pla marxin. Per acabar-ho d'adobar, és egòlatra i garrepa.
Moltes persones consideren ofensiu que els membres de determinades minories o lobis es retratin de manera negativa a la ficció. Si ara un autor fa una novel·la amb una dona submisa i ruca, amb un musulmà delinqüent o amb un jueu traïdor, probablement rebrà queixes. I l'argument dels queixosos serà: "Pocs jueus, musulmans o dones que surten a la ficció, si a sobre els fem negatius, els estem identificant amb l'estereotip". En canvi, tothom troba bé que a la ficció les dones siguin sempre valentes i lluitadores, els musulmans sensibles i els jueus espirituals.
El senyor Pla no hauria de ser empresari, doncs. Esclar que tampoc no podria ser polític, per la mateixa raó. El podríem fer mestre, però aleshores hi hauria qui diria que dóna mala imatge dels docents, i si fos madrileny hi hauria queixes del sector espanyolista. De moment, per cert, tot i que parla amb accent de Lleida, no consta que hi hagi hagut ningú de la Terra Ferma que ho hagi trobat vexatori.
De manera que només hi ha una solució per acontentar tothom. No fer mai personatges negatius. I per aconseguir això només tenim una opció: que a partir d'ara tots els guions els escrigui només l'Albert Espinosa.
