Federico Jiménez Losantos, aquest nou independentista, ha fet una paràbola punyent per referir-se al que hauria de fer Espanya amb Catalunya. Una paràbola punyent que conté un error, per desgràcia. Per si no n'estan al cas, que m'estranyaria, els en faig cinc cèntims. L'home s'ha referit a les ànsies d'independència de la majoria de catalans amb aquesta frase, que recollia l'ARA: "Quan un membre està gangrenat el millor és extirpar".
No cal ser un linx per entendre que el membre gangrenat és Catalunya i que el cos sa amb el membre gangrenat és Espanya. Tot i que mai no se sap. Potser en Jiménez Losantos volia dir que el membre gangrenat és Espanya i que allò que s'havia d'extirpar és Espanya de Catalunya i no Catalunya d'Espanya. Però és igual, perquè, com dirien els castellans (tradueixo amb ànim juganer), "tant cavalca, cavalca tant, na Isabel com en Ferran". Ho aprofito per dir, per cert, que la gangrena és la mort del teixit del cos i es produeix "per una falta de flux sanguini". En aquest cas no podria ser més veritat. Ens falta flux sanguini. Estem més aigualits que un Borbó.
He patit durant tota la vida l'ésser que quan vol explicar comportaments que l'irriten, el posen histèric i li resulten incomprensibles ja et desenfunda la comparació amb una malaltia. Sempre n'hi ha un o un altre que et diu que tal col·lectiu "és un càncer". Que tal altre fa un humor "caspós". I que tal altre és un "membre gangrenat". Ara bé, si ens fem el poeta ens l'hem de fer bé. Si volem fer paràboles, ens hi hem de mirar una mica. No pot ser que deixem anar la frase poètica i ens quedem tan tranquils. Els membres no s'extirpen. S'amputen. S'extirpen els òrgans o les formacions patològiques. Amputar és tallar o separar un membre de la resta del cos. Extirpar és treure un òrgan o arrencar de soca-rel. Que ja m'està bé, tot sigui dit.
