La solució

Ed Sheeran acaba de cometre una cançó dedicada a la ciutat de Barcelona. Al final del tema udola: “Ballarem al voltant de la Sagrada Família, bevent sangria, mi niña, te amo, mi cariño, mamacita rica, sí, tú, te adoro, señorita”. L’Ed parla de manera idealitzada, esclar. Ni en somnis pots ballar al voltant de la Sagrada Família, perquè és plena de turistes fent cua, d’autocars i de les estàtues humanes deslocalitzades de la Rambla. Necessitaries un dia sencer per donar-hi la volta ballant. I si, a sobre, mentre et toca fer aquesta mitja marató, has de beure sangria, com ell pretén, l’has de comprar de tetrabric o te la fotràs per sobre, cosa que, per cert, no farà que sigui més dolenta que la que serveixen als bars de guiris que hi ha pel voltant. Al contrari. La sangria de tetrabric és, sovint, més bona que la que absorbeixen ells als bars que els destinem. Perquè la sangria és aquest beuratge que hom, aquí, no beu mai com a cosa pròpia (hom pot beure sangria, un dia, de la mateixa manera que pot beure, un altre dia, un Manhattan) però que està obligat a servir als bars de guiris perquè els guiris es pensen que sí que és una cosa pròpia. Això em porta a la “mamacita rica”. És una expressió diria que del Perú, però potser també es fa servir en més països. En tot cas, recordo haver-l’hi llegit a l’actriu peruana Karen Dejo en una entrevista: “Soy una mamacita rica y rediseñada”.

Aviam. No podem fer una campanya amb la Ruscalleda explicant als fans d’en Sheeran que nosaltres bevem vi en porró i que no diem “Mamacita rica” sinó “Ep, mossa!” Si no pots fer front a l’enemic, uneix-t’hi. Proposo, doncs, que sigui l’ANC la que faci una campanya per incorporar els barrets mexicans al folklore català, amb l’excusa dels indianos. Ballem sardanes amb barrets mexicans. Firmem llibres per Sant Jordi amb barrets mexicans. Fem les nostres manis de cada dia amb barrets mexicans. És l’única possibilitat que tenim.