01/09/2017

La reunió de la redacció

2 min

Reconeix. Admet. Aquests són els verbs que heu de fer servir. Són els verbs que si el nostre lector o espectador fos un quisso farien que alcés l’orella. “Els Mossos reconeixen l’existència d’un avís”. Mola, oi? Si ho reconeixen vol dir que ho fan a contracor, que abans no la reconeixien. Ho voleu encara millor? “El govern reconeix ara l’existència d’un avís”. Mmm... Aquest “ara” és pura poesia... Remarques que s’hi han vist obligats. És com fer servir la càmera lenta per a les seqüències d’amor. Fins i tot els més idiotes ho entenen. És com un “tatxaaan” al circ. Dir que els Mossos reconeixen o els Mossos admeten “ara” no és el mateix que dir “els Mossos confirmen que hi havia l’existència d’un avís”. O “els Mossos no neguen que hi hagués l’existència d’un avís”. D’aquesta manera l’avís no és sospitós. Nosaltres què volem? Que els nostres lectors i espectadors es pensin que l’avís era justament per l’atemptat de la Rambla. Cap d’ells s’aturarà a pensar que és estrany que la nota estigui escrita en temps verbal passat (ni saben anglès ni la veuran gaire bé). Cap d’ells es preguntarà per què la nota va ser enviada dues vegades, la segona, quatre dies després de l’atemptat, com si algú l’hagués demanada.

Com que vam dir que la nota era de la CIA i els Mossos diuen que no i el paio de Wikileaks s’enfot de nosaltres, el que direm ara és “la nota dels Estats Units”. Així, en genèric. Què pensarà el nostre client? Que parlem del mateix que ahir. D’acord?

Pel que fa a la foto. Si n’hi ha alguna on en Trapero es grati el cap (com si estigués amoïnat), la vull. O si està parlant en secret amb en Forn... En fi, no cal que us digui que el tio està bo i agrada a tots i totes. No el traieu massa afavorit o us tallo els ous. Alguna pregunta? Doncs me’n vaig a esmorzar.

stats