Han cantat línia, la línia és correcta

Amb la pell estucada per l’emoció, llegim a l’ARA que el mateix dia que el govern espanyol aprovava aquest decret llei que permetrà que ens tornin les clàusules terra el president de l’Associació Espanyola de la Banca, José María Roldán, deia a Onda Cero que els bancs “només estan disposats a retornar entre 2.000 i 3.000 milions”. A més a més, l’home ja ho va advertir: “Podria haver-hi un encariment de les hipoteques a partir d’ara, perquè els bancs ja no podran comptar amb mecanismes com aquests”. Per rematar el redoble va insinuar que “a partir d’ara es podrien establir interessos fixos en les hipoteques”.

Com que “la banca sempre hi guanya”, és normal que ens avisin que si ens han de pagar la pasta ja se la cobraran per una altra banda. El mecanisme és el mateix que el de les empreses elèctriques quan han sabut que han de cobrir la despesa dels que pateixen pobresa energètica. Apugen la factura i avall va que fa baixada. Seria lícit -són empreses privades que volen guanyar diners- si no fos perquè tant els uns com els altres han estat rescatats per l’Estat, és a dir, per nosaltres.

Ara bé, l’altra part de l’amenaça que profereix Don Roldán és molt més tendra. “A partir d’ara podrien establir interessos fixos en les hipoteques”, adverteix. Perquè figura que les hipoteques variables pugen o baixen segons el preu dels diners i l’hipotecat amb hipoteca variable espera que quan els diners baixen la seva hipoteca també baixi. Per tant, una hipoteca fixa, si bé no pujaria mai de preu, tampoc no baixaria. I això a primera vista sembla un desavantatge. Però només ho sembla. En realitat no ho és. De què serveix tenir una hipoteca variable si quan el preu dels diners baixa t’apliquen la clàusula terra per, justament, evitar que la hipoteca variable variï més del que toca? És com anunciar un bufet lliure però, en realitat, no servir més de tres plats a ningú. I quan algú es queixi, amenaçar-lo d’apujar preus o d’oferir només menú del dia.