04/04/2017

Rajoy, el coherent

2 min

Fa uns dies llegíem als diaris més llépols que Rajoy havia “promès una pluja de milions” a Catalunya. Com si la presumpta pluja de milions (com ens impressiona, encara, parlar de milions, oi?) fos seva i l’aboqués damunt nostre com qui tira pa remullat a les gallines tot cridant “tites, tites”. Com si la pluja de milions ens hagués d’arribar en un comboi d’ajuda humanitària amb la cara d’en Montoro gravada als sacs de blat. Prometre milions és de franc i ja els havia promès els anys anteriors, de manera que, si fem cas a les matemàtiques i al sentit d’estat (no cal per aquest ordre), hem de pensar que si un dia, per ventura, pagués, sortiríem a la llista Forbes. En tindríem per arreglar Rodalies i encara ens en sobraria un pessic per rodar Piratas del Caribe VI.

Però no pagarà el que deu, perquè ni ell ni els seus votants no es pensen pas que ens deguin res. Ells, quan ho creuen oportú, “inverteixen” una mica en aquestes terres de missió. La pasta “és” seva, perquè quan va d’aquí cap allà se’n diu “solidaritat interterritorial”. Per això, quan cal, en un gest magnificent, ens fan arribar la pasta del FLA, que és una manera molt útil de fer-nos comprendre a la perfecció la dita aquella que diu “Cornut i pagar el beure”.

No cal dir que m’alegra moltíssim, doncs, que tot i les promeses de “pluja de milions” ara resulti que la inversió promesa és més minsa que mai, fins al punt que cau trenta milions. Demostra, un cop més, la coherència màxima d’aquest govern d’Espanya. Tinguem en compte que, si tot va com sempre, no compliran. No ho han fet mai. Per tant, si la pluja de milions és molt més petita del que havien promès vol dir que la promesa incomplerta també serà molt més petita. Què és millor? Que ens deixin a deure mil milions o cinc-cents? Doncs ja som al cap del carril bici.

stats