12/05/2017

Fran Perdigón Llopis

2 min

Mireu aquest polític, en Fran Perdigón Llopis, cap de l’oposició de Sant Kevin de Vallfosca. El de la barra del bar, amb les claus de la moto al taulell. Ve de spinning i, allà escorat, rumia totes les coses de profit que ha fet avui. Abans no n’era, de polític. Era el membre torracollons de l’AMPA de l’escola (el que sempre feia preguntes fora de lloc i feia allargar les reunions). Però de cop es va apuntar a Vámonos-Juntos Luchando (VJL) i ara es troba que pot tombar i fer aprovar lleis. Caram. Pot decidir sobre coses que fins ahir li eren alienes, com la cultura. No en té ni idea dels errors i els encerts dels seus predecessors, però li és igual, perquè la política de veritat comença amb ells. Entre Sòcrates i ell hi ha un buit paorós de lideratge.

En Fran, no cal dir-ho, troba que la cultura és molt important. És cert que el teatre l’adorm i la dansa li sembla molt poc mascle, però això, ara, només ho diu als amics, quan fan la “birriqui” i les braves. Per fer de polític local (és a l’oposició) s’agafa a ell mateix com a model. Oi que ell troba que els llibres de text són cars? Doncs proposa que els llibres de text siguin gratuïts.

Si li dius que els llibreters s’han de guanyar la vida, et dirà que és el consistori qui ha de pagar precisament els llibres. Ni les vambes no-markins d’esport, ni el xandall, ni l’estoig, ni el menjador. Els llibres. Si li dius que ja hi ha beques per a llibres (com les beques menjador) i que la solució seria que n’hi hagués més, fa cara de no saber de què li parles. Segurament no ho sap.

I així tenim que els Frans del nostre entorn proven de legislar sobre cultura (tenen idees genials i virals sobre campanyes per fomentar la lectura), sobre ensenyament (han descobert, no sabem com, quantes hores calen d’anglès i de català a primària) o sobre senyals de trànsit. Si els dius que preguntin als experts i als implicats, et diuen que això és vella política.

stats