31/05/2017

Em dic Albert i estic enfadat

2 min

Ho adverteixo ara i ho juro pel meu nom, que és Albert, com tothom sap. M’està pujant la mosca al nas (me está subiendo la mosca a la nariz). Si seguim així, m’acabaré enfadant. M’enfadaré molt. I quan jo m’enfado... Quan jo m’enfado... Quan jo m’enfado que tremoli el president i que tremoli el govern d’Espanya. Quan jo m’enfado és molt fort (es muy fuerte, Antonia).

Aviam. Què vaig dir jo? Què vaig dir? Eh? Eh? Vaig dir que donaria suport als pressupostos del PP, sí, però, amb unes quantes condicions irrenunciables: expulsar qualsevol càrrec públic imputat per corrupció, sí, eliminar els aforaments, sí, acabar amb els indults per corrupció, sí, limitar el mandat presidencial, sí, i crear una comissió pel cas Bárcenas, yeah.

Sí, no es pot negar. Hi ha hagut diversos casos de corrupció últimament, però no condicionen el meu suport (de momento). I per què? Perquè és possible assegurar l’estabilitat i al mateix temps lluitar contra la corrupció. Esclar que sí. Per exemple, com hem fet amb l’operació Catalunya. Hem decidit, juntament amb el PP, que la comissió no investigui més enllà del juliol. És que és un pal. I a més a més no s’han de barrejar temes. Estàvem parlant dels radicals de la CUP.

Però adverteixo que la meva paciència té un límit. Si segueixen sortint casos i més casos de corrupció, un dia m’enfadaré de veritat. I si m’enfado de veritat el meu partit regenerador podria... No sé què podria fer. No m’atreveixo ni a dir-ho. M’estic posant nerviós. I jo quan em poso nerviós... Quan em poso nerviós puc fer coses molt extremes, com, per exemple... Com per exemple... Podria fer una roda de premsa per queixar-me. Ja ho he advertit. El meu suport als pressupostos no és un xec en blanc (acabáramos).

stats