A qui han de beneficiar les vacances escolars?

Sóc de les que es molesta quan algú diu “que bé que viuen els docents, estan tot l’any de vacances”. Sí, és cert, tenen períodes de vacances més llargs que la majoria de mortals, però algú s’ha parat a pensar que aquests professionals són els que estan educant els nostres fills? Si posem el futur de la nostra descendència a les seves mans i hi confiem cegament, per què jutgem el sistema de vacances? Només pel fet que no sabem què fer amb els nostres fills durant aquest temps? La majoria de les opcions passa per una despesa econòmica o de dies de vacances per poder estar amb ells, cert... però què és el millor per a ells? El problema ve de més enllà. Culpem l’escola quan la culpa és del sistema. Una solució conciliadora segueix sent inexistent.

Des del meu punt de vista, el ritme docent requereix aquestes pauses lectives d’almenys una setmana després de sis d’activitat. Ho necessiten els educadors i ho necessiten els nens. Em sembla una distribució justa dels dies de vacances, i al cap i a la fi, fan els dies marcats per la Llei. I és que si les fem coincidir amb les festes religioses, com tradicionalment s’ha fet, es poden arribar a fer períodes molt llargs, o molt curts, d’activitat, que a la llarga entorpeixen la marxa del curs. El calendari fet a mida segons les necessitats pedagògiques (i també coincidint amb festes religioses o laiques), sembla doncs, que sigui la millor opció tant per als alumnes, com per als educadors.

Ara bé, derivat d’això trobem períodes d’inactivitat al país. Moltes persones aprofiten per fer vacances, l’activitat minva i sembla que es paralitzi el país. No pots organitzar res perquè molta gent no hi és, els tràmits i altres gestions no es poden fer per manca de personal, o bé te’ls ajornen fins a la setmana següent. I la setmana següent tindrà tanta feina acumulada que tampoc no t’ho podran fer... Tota una mobilització en massa que altera el ritme quotidià de tots els sectors.

I tal com començava, acabo. Viuen bé els professors i els mestres? Claustres, avaluacions, reunions amb els pares, correcció d’exàmens, viatges, preparació de materials... el ritme és esgotador, la majoria ho fan per vocació, tenen uns estudis (no ho oblidem!), i han de passar un edicte. No m’agrada el desprestigi de cap professional ni col·lectiu. Injustament s’ha etiquetat educadors com uns penques que viuen molt bé. No em sembla just que només ens fixem en els dies de vacances que fan i no valorem la seva tasca docent.