El tres pecats mortals del periodisme
ELS PECATS MORTALS del periodisme. Vet ací una de les claus de la crisi del sistema institucional actual. Al meu parer els pecats són tres: primer, haver abandonat el concepte de servei pel de producte, de manera que els mitjans han tendit cada vegada més a dirigir-se a un segment de l'audiència concret (de dretes, d'esquerres, independentista, unionista) i han abandonat el seu paper fonamental: oferir una informació veraç i ser lloc de trobada dels grans debats públics.
El segon pecat és haver devaluat la feina fins al punt d'oferir-la de forma gratuïta, renunciant a educar l'audiència en un principi bàsic: només pot ser realment independent aquell mitjà que només depèn de les aportacions dels seus usuaris.
I el tercer és haver permès la interferència dels interessos empresarials en la nostra feina diària. I qui estiga lliure de pecat que tire la primera pedra.
Una societat que no confia en el seu periodisme és forçosament una societat amb menys capacitat crítica i menys capacitat de construir un projecte col·lectiu transversal. Una societat de capelletes, de trinxeres. Catalunya necessita, més que mai, mitjans creïbles i plurals. Necessita periodisme honest per fer realitat "l'allau de veritat" que deia ahir Toni Soler. En aquest sentit, si es vol mantenir la unitat i la cohesió social, el periodisme ha de ser considerat una estructura d'estat, el garant de la transparència i netedat del procés i, alhora, de la màxima exigència a totes les opcions en disputa.
