PARLEM-NE
Misc 02/08/2013

El polític que sempre està a punt de marxar

i
David Miró
1 min

HI HA DUES COSES que els polítics sempre diuen: la primera és que van entrar en política per casualitat (no n'hi ha cap de vocacional, llavors?), i la segona és que estan a punt de deixar-ho. És el que vaig pensar quan a l'entrevista que li va fer l'Antoni Bassas a l'Oriol Junqueras el dirigent republicà confessava que cada dia tenia "temptacions" de deixar la política. Ja està, em vaig dir, el típic tòpic del polític a contracor i fortuït que acaba enquistat en una estructura de poder. En realitat, però, aquest discurs Junqueras el pot fer perquè és cert que és un nouvingut, i el seu principal actiu és que no sembla un polític com els altres. Per tant, per mantenir aquest aire de polític accidental necessita llançar aquest tipus de missatges de tant en tant.

En el fons, però, es tracta d'una encertada tècnica de seducció. Els manuals de flirteig (vegeu per exemple The game , de Neil Strauss) sempre recomanen no abordar mai l'objectiu de forma directa i frontal perquè se't veu el llautó d'una hora lluny. Per això ens provoquen rebuig els venedors a domicili: presentar-se a la porta de casa ens resulta massa agressiu. Al contrari, cal iniciar el contacte visual en diagonal, amb un aire de casualitat i entaular conversa de gairell. Aquesta és la manera idònia de crear un clima de confiança i anar guanyant posicions a poc a poc. Per això Junqueras resulta tan atractiu: és allà, a la pista de ball, però no actua com els altres. Diries que sempre està a punt de marxar, i precisament per això vols saber què diu.

stats