Publicitat
Publicitat

El (poc) cervell d'Urdangarin

Un cop Diego Torres va rebutjar convertir-se en el boc expiatori del cas Nóos (a canvi d'una sucosa compensació posterior), la casa reial va decidir que Iñaki Urdangarin havia de carregar amb tota la responsabilitat en exclusiva. L'estratègia seria perfecta si no fos perquè el pobre Urdangarin, segons es desprèn de les seves declaracions, no apareix com un cervell privilegiat i maquiavèl·lic capaç de moure fils a tort i a dret per omplir-se les butxaques d'amagat de la Zarzuela, ans al contrari, l'exjugador del Barça projecta la imatge d'algú que explica a tothom el que vol fer (Cristina, Revenga, Fontao...) i es pensa que no està fent res dolent. És d'una candidesa extrema i el seu comportament sembla més producte d'un cert ambient, d'una certa manera de fer al seu voltant, que el de l'estafador professional que ara ens volen vendre.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF