09/09/2011

"Jo només vull fer el meu ofici el millor possible"

3 min
"Jo només vull fer el meu ofici el millor possible"

Barcelona"Si l'elogi debilita, estic fos". Josep Guar diola sabia a què s'enfrontava ahir quan va pujar a l'estrada de l'Auditori del Parlament per rebre la Medalla d'Or de la institució. Mai en la història recent de Catalunya una persona havia concitat un consens tan gran i tan transversal, mai els catalans havien comptat amb un portaestendard que traspassés fronteres i unís l'èxit professional amb capacitat icònica. I mai ningú, en conseqüència, s'havia vist en la tessitura de suportar una allau d'elogis d'un calibre que aclapararien qualsevol. Però se'n va sortir, i de l'única manera possible: fent gala dels mateixos valors amb què converteix les rodes de premsa en lliçons de coaching . La diferència és que aquesta vegada el públic era una mica diferent: el país sencer.

Per això Guardiola va anar directe al que considera la fórmula de l'èxit de qualsevol col·lectiu: "Si ens aixequem d'hora i ens posem a pencar, som un país imparable". "Estimo el meu ofici", va dir, i va il·lustrar aquell moment màgic, el que justifica el seu amor cap a la feina d'entrenador, en un instant molt íntim al despatx que té al soterrani del Camp Nou on revisa els vídeos dels equips a qui ha d'enfrontar-se. Mentre pren notes amb mètode obsessiu, "el central esquerrà juga millor que el dretà, etc", entreveu la fórmula que els permetrà superar l'adversari: "Ja ho tenim, demà guanyem segur". I és aquest moment de felicitat absoluta, de certesa que l'esforç obtindrà el premi merescut, el que justifica per si sol una vida entregada a un objectiu: "Jo només vull fer el meu ofici el millor possible", va dir.

Més enllà d'aquesta professió de fe, que ell atribueix a l'educació rebuda a casa, Guardiola va dedicar el discurs a restar-se mèrits: "Vaig ser escollit", va dir fent referència a la junta de Laporta, i va recordar que ell no ha nascut ensenyat, i que tot ho après d'altra gent. Per això va voler convertir el discurs també en un homenatge als valors de l'esport, autèntic mirall de referents per a la societat catalana, tot i que Guardiola va deixar clar que no volia ser cap "exemple".

Però ho és, malgrat ell, tal com li va recordar tot seguit el president de la Generalitat, Artur Mas, que va reprendre el fil de Guardiola per confessar que el seu "instant màgic" és quan comprova cada dia que el país és capaç de "parir gent tan sana i tan bona com ell".

L'acte, que va tenir les absències destacades de Johan Cruyff i Joan Laporta, s'havia iniciat amb el discurs d'un amic personal de Guardiola, l'exvicepresident del Barça Evarist Murtra. Gairebé afònic, Murtra es va sobreposar i va desgranar els seus contactes amb l'entrenador del Barça quan preparaven la candidatura de Lluís Bassat i va revelar una confidència: Guardiola els va dir que renunciaria al seu sou com a director esportiu fins que els blaugranes juguessin la Champions.

Enèrgica i incisiva, la directora de TV3 i amiga personal de l'entrenador, Mònica Terribas, va repassar la vida de Guardiola i, especialment, els moments més durs, quan va ser acusat de dòping i va patir un calvari judicial de 6 anys. D'allà, segons Terribas, és d'on ha tret aquesta determinació indestructible per defensar les seves idees fins al final. El seu amic David Trueba també es va afegir a l'homenatge amb un text en què va subratllar que "l'equip que gestiona millor és el dels amics".

Al final, en un racó del restaurant del Parlament, Manel Estiarte comentava al pare de Guardiola, Valentí, com xalaria l'endemà a la plaça de Santpedor. "Sí, sí, perquè ara no hi ha ningú a la plaça, tothom ho està veient per televisió".

stats