Misc 23/03/2011

Una negociació silenciosa que no aflorarà fins després del 22-M

i
David Miró
2 min

Barcelona"Estàs per sobre del 10% o per sota?" Aquesta és la pregunta que es fan mútuament els consellers i els directors d'organismes oficials quan es troben en algun recés. Als passadissos de les conselleries la retallada també és un tema recurrent. I fins i tot al carrer el tema ha quallat: tothom a hores d'ara sap que la caixa de la Generalitat està plena de teranyines. "És de les coses de què estic més orgullós com a responsable de comunicació del Govern", diu el seu portaveu, Francesc Homs. "Hem situat bé el missatge i hem aconseguit conscienciar la població de la gravetat de la situació", afegeix Homs. És veritat que s'han fet servir algunes expressions que, tretes de context, han sonat molt dures, com quan el mateix Homs es va referir als "rosegons de pa", però l'impacte ha estat real. I efectiu.

En aquest context, Andreu Mas-Colell ha començat una negociació discreta amb els consellers per saber on pot fer servir la tisora. El titular d'Economia planteja als seus interlocutors un escenari pessimista d'entrada, de manera que si al final s'aconsegueix millorar per la via dels ingressos, l'efecte sigui positiu.

I això quan serà? El moment de la veritat, aquell en què el Govern haurà de posar negre sobre blanc l'abast de l'ajust, no arribarà fins després de les eleccions: entre el 22-M i principis de juny es presentarà el projecte de pressupostos. L'executiu pressionarà aquells dies el govern espanyol (i intentarà posar el PSC entre l'espasa i la paret) perquè accepti aportar els 1.450 milions del fons de competitivitat i s'aconsegueixin 1.200 milions més gràcies a la transferència patrimonial d'edificis de titularitat estatal.

De tenir aquests diners a no tenir-los el panorama canvia radicalment. Per això aquells dies es viurà una negociació intensa amb un executiu, el del PSOE, encara sota els efectes d'un resultat electoral previsiblement dolent. La idea dels estrategs del Govern és aprofitar la debilitat del PSOE i del PSC per aprovar un pressupost menys restrictiu del que s'està venent i amb un ampli suport, social i polític. És el pla A. Si el PSC i Esquerra (que també juga el partit) s'hi posen de cul, el pla B és acusar els antics integrants del tripartit d'insolidaris i irresponsables i pactar l'ajust amb el PP. Una gran alegria per a Rajoy, per cert.

stats