Un ministre que no és cap babau

Davant de les (no) explicacions de Fernández Díaz ahir, tenim dues hipòtesis possibles. La primera és creure que és un babau que no controla el seu ministeri (en mans dels que es mouen millor a les clavegueres que a la llum pública) i que prefereix fer el ridícul més espantós abans que assumir qualsevol responsabilitat política pel seu fracàs. La segona és pensar que el ministre és el cervell, o almenys l'instigador, d'una estratègia pensada fins al darrer detall per curtcircuitar el procés sobiranista. Seria, parafrasejant Jordi Turull, el "ministre de la guerra bruta". La primera opció no és creïble per un motiu: Fernández Díaz és dels pocs membres del govern espanyol que coneix el que està passant a Catalunya. I actua amb total coordinació amb Alícia Sánchez-Camacho.