PARLEM-NE
Efímers 21/04/2014

Els malsons recurrents dels periodistes

i
David Miró
2 min

QUAN TREBALLAVA A la ràdio tenia dos malsons recurrents. En el primer sonaven els senyals horaris mentre pujava les escales corrents per fer el butlletí horari, però per algun estrany motiu mai no arribava al pis de dalt, on hi havia l’estudi. En el segon em trobava còmodament assegut davant del micro disposat a llegir les notícies de l’informatiu però quan mirava els papers, oh horror!, estaven en blanc. Parlant amb companys de professió m’he trobat que, a dalt o a baix, tothom ha tingut alguna d’aquestes experiències oníriques desagradables relacionades amb les rutines de la seva feina.

Ara ja no faig butlletins de matinada (ai, aquelles hores nocturnes amb el tècnic de so), però m’estic fins tard revisant pàgines per mirar de detectar errors o millorar algun titular. Aquesta feina (compartida amb l’equip de tancament i de correcció) és bastant estressant perquè l’ull et pot trair a la mínima. En una ocasió a la portada de l’ARA se’ns va colar un “Supecopa” que ningú va detectar perquè el cervell tendeix a omplir els buits i llegir les paraules com un signe complet. Un altre dia va aparèixer el nom de Mas-Colell escrit Mas-Collell. Aquella portada ens la vam mirar i remirar, però com que buscàvem una altra cosa, ningú hi va parar compte. Curiosament, l’endemà el teu mateix ull veu aquest tipus d’errors al segon, de manera que t’entren ganes de tenir una conversa privada amb el teu òrgan visual.

De vegades alguna ànima altruista ens avisa per Twitter i podem resoldre l’errata abans d’entrar a rotativa. El cas és que mai te’n pots anar tranquil a dormir. El cervell continua treballant durant la nit i de sobte et despertes suant i angoixat amb la certesa que t’has equivocat en el càrrec d’un polític o en el nom d’una ciutat. I el pitjor de tot és que, de vegades, no és un malson. L’error és ben real, i ja no s’hi pot fer res.

stats