Els gols de Pelé
La correspondència entre Paul Auster i J.M Coetzee em descobreix un detall: fa més d'un segle que no s'inventa un esport nou que hagi triomfat socialment, la majoria dels que avui són espectacles de masses es van codificar a la darreria del segle XIX. En tots aquests anys l'home ha inventat la televisió, internet i les xarxes socials, el nostre dia a dia té molt poc a veure amb el d'un segle enrere, però no hem estat capaços de crear esports diferents. Per què és tan difícil inventar-ne un de nou? La sola idea d'algú intentant crear de zero un esport se'ns apareix com a absurda, pròpia d'un boig.
El resultat és que a l'era de les tauletes i els smartphones continuem pendents d'uns jocs que ens transporten als anys heroics de l'esport, els anys 20 i 30, abans si parlem de rugbi o boxa per exemple, quan els pioners van establir uns rituals col·lectius dels quals encara som deutors. Les noves tecnologies permeten, a més, (re)viure experiències esportives que van marcar els nostres pares. Per exemple al YouTube es poden trobar els esgarrifosos combats entre Muhammad Ali i Joe Frazer amb la locució original de l'NBC. Ara mateix, tauleta en mà, un pot optar per viure un partit en directe, és a dir, sense saber-ne el desenllaç, o delectar-se amb els moviments precisos i la tècnica excelsa de Pelé a la final del Mundial del 1970.
Assegut al sofà, l'homo 2.0 s'enfronta a aquest dilema. Sovint, la fascinació pel passat l'atrapa, li aporta una dimensió mítica que el present no li proporciona. I de la mateixa manera que són legió els fans d'aquesta Edat Mitjana de cartró pedra que és Joc de Trons , molts revisiten, al costat dels seus fills, aquells gols que van veure els seus avis.
