Publicitat
Publicitat

PARLEM-NE

La fórmula de la independència

ELS MATEMÀTICS són uns personatges extravagants que són capaços de reduir fenòmens complexos a fórmules senzilles que, en última instància, permeten la seua comprensió. Són una mena de facilitadors de coneixement , uns exploradors que van per davant amb una llanterna il·luminant la resta, que més sovint del que pensem avancem a les palpentes. Per això m'estranya el fet que cap (i si n'hi ha algú, sisplau, que m'avise) dels nostres insignes matemàtics hagi assajat encara la fórmula de la independència. No estic parlant del conjur que permetria l'aparició de la Catalunya estat. No és això. Seria la fórmula que permetria entendre quines són les incògnites que operen en aquesta equació.

Al meu parer són tres. En primer lloc, la CRC (Capacitat de Resistència de Catalunya), és a dir, fins a quin punt estan disposats els catalans a mantenir el seu pols amb l'Estat i el preu que suposaria situar-se durant un temps indefinit en uns llimbs legals tant des del punt de vista econòmic (risc d'empobriment) com social i personal (risc de presó o inhabilitació en casos concrets). En segon lloc hi hauria la CPE (Capacitat de Pressió d'Espanya), fins on arribaria l'estat espanyol en la seua repressió de la revolta catalana (ús de violència institucional i física). I, finalment, la CRUEI (Capacitat de Resistència de la Unió Europea a la Inestabilitat), quant de temps suportaria la UE el risc per a l'euro que suposaria un conflicte de tal magnitud sense forçar una de les parts a cedir. I ara seiem i fem números.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF