I AQUÍ
Misc 16/08/2013

Les arrels de la fractura egípcia

i
David Miró
1 min

D'UN LLUNYÀ VIATGE a Egipte (entre la matança del temple de Hatxepsut i l'11-S) em vaig quedar amb la idea de la profunda fractura generacional que s'hi vivia. Joves i grans, tot i viure sota un mateix sostre, habitaven planetes diferents. No només això, els joves, fascinats per Occident, sentien un acusat menyspreu per les formes de vida dels seus progenitors. De manera que, quan li vaig a explicar a un d'ells que em prenia unes herbes per al mal de panxa, em va mirar amb estupefacció: herbes era el que prenien els seus avis, ell confiava plenament en la indústria farmacèutica i els poders màgics de la píndola i el comprimit.

Aquesta fractura generacional, igual que la que hi ha entre el camp i la ciutat, ha resultat letal per a Egipte. Cap societat pot avançar sense una mínima cohesió interna, sense un tauler de joc compartit, sense el fil invisible que uneix pares i fills, néts i avis. Per dir-ho amb un exemple pròxim. Si el procés sobiranista català se sustentés en una determinada franja d'edat, en una sola classe social o en un territori concret no tindria cap possibilitat de reeixir. La seua força és la transversalitat.

Personalment, després de passar per l'etapa reglamentària de rebuig (mai em cansaré de recomanar la lectura de Primavera, estiu, etcètera de Marta Rojals) he après a valorar allò que m'uneix a la història familiar, allò que m'ha fet com sóc i que en diem arrels . Al remat, el camí que hàgim de fer com a país, l'haurem de fer entre tots. I això és el que no han sabut fer a Egipte.

stats