Mariano Rajoy és víctima de la síndrome de la Moncloa, és a dir, un procés acusat de desconnexió de la ciutadania que han patit tots els seus predecessors: Suárez, Felipe, Aznar i Zapatero. Això sí, la síndrome sempre apareixia a partir del segon mandat, quan ja pensaven més en els llibres d'història que en el dia a dia. Rajoy veu que tot va tan de pressa que potser no és a temps ni de tenir capítol propi. Està ara com Zapatero en el seu últim any: aïllat, amb un descrèdit creixent i amb un partit que el veu més com una llosa que com un actiu. Cada intervenció seva són milers de vots que es perden. Els barons del PP viuen en un estat de pànic permanent i dubten entre marcar distàncies o donar suport incondicional al jefe mentre rumien quin serà el millor moment per descavalcar-lo.
