PARLEM-NE
Misc 19/06/2013

Pragmàtics, idealistes i casinos

i
David Miró
1 min

EL PROCÉS CATALÀ es caracteritza per un còctel sovint contradictori d'idealisme i pragmatisme que el fa realment difícil d'aprehendre. No és que tinguem tensions lògiques entre persones idealistes i pragmàtiques. És que una mateixa persona pot passar d'idealista a pragmàtica en un mateix discurs, gairebé diria que en una mateixa frase. El súmmum d'aquest Shambhala (els lectors creuen que cal actualitzar la metàfora del Dragon Khan) és la decisió del Govern d'abaixar impostos als casinos. Just quan una part del país i el mateix Govern estan proposant una mena de renaixement nacional, de viure l'oportunitat històrica de crear un estat de nova planta, inspirat en els valors més elevats de l'espècie humana, arriba el conseller Mas-Colell amb els seus números i diu que en el món actual no es poden tenir escrúpols i que si cal abaixar els impostos perquè un senyor de passat dubtós instal·le el seu negoci entre nosaltres hem de xiular i mirar cap a una altra banda.

El contrast entre el curtterminisme i l'agre realisme mas-colellià i els discursos mil·lenaristes del president Mas resulta tan brutal, tan bèstia, que et pot provocar un tall de digestió. I això és un problema. Em fa l'efecte que cal trobar un punt d'equilibri per fer creïble el procés. No pot ser que amb una mà assenyalem el cel i amb l'altra el fang. Si, com es diu en comunicació, el mitjà és el missatge, podríem dir que el mentrestant del procés és també el procés. I no hi pot haver una discordança tan gran entre una cosa i l'altra.

stats