Publicitat
Publicitat

DEBAT SOCIALISTA

Montilla: "Ningú no reconeixerà una secessió unilateral"

L'expresident repassa el seu únic mandat i identifica independentisme i populisme

El tripartit va acabar tan malament que dos anys després del seu final resulta gairebé impossible trobar-ne algun defensor. Potser per això l'expresident José Montilla ha volgut donar la seva versió dels quatre anys de la seva presidència en un llibre que és una llarga entrevista amb el periodista Rafael Jorba (Clar i català. Testimoni de quatre anys de presidència , publicat per RBA) i que, en conjunt, constitueix un document de primera mà per a qui vulgui fer-se una idea cabal de la història recent de Catalunya.

Ara bé, Montilla aprofita l'ocasió també per analitzar la situació actual i el procés sobiranista en què està immersa Catalunya. "Ningú no reconeixerà un nou estat nascut d'una secessió unilateral o de facto -adverteix l'expresident i exlíder del PSC fins fa poc més d'un any-. Per això dic que anem cap a un període, que crec que serà llarg, de confrontació, i en el qual tampoc els problemes de l'economia no se solucionaran a llarg termini".

L'expresident relaciona l'auge de l'independentisme amb la crisi ("tot això és terreny abonat per a les solucions populistes") i critica que es presenti la secessió d'Espanya ("el camí del paradís") com una solució màgica per a tots els problemes. En aquest sentit, Montilla compta amb la complicitat de Jorba, que planteja algunes preguntes amb un grau d'identificació amb l'entrevistat massa elevat. Per exemple, quan parlant de la manifestació de l'última Diada, es pregunta si l'Assemblea Nacional Catalana és "l'autèntica societat civil". L'ex primer secretari socialista treu ferro a l'organització de la manifestació i afirma que "aquesta marxa hauria triomfat convocada per aquesta entitat o per qualsevol altra". Montilla considera que "dissortadament s'ha imposat un univers simbòlic monopolitzat pel nacionalisme", i adverteix que els empresaris, que fins ara s'han mantingut majoritàriament al marge de la qüestió, "no tindran més remei, al final, que prendre partit".

Les fites del mandat

El gruix del llibre, però, està dedicat a repassar els fets principals del seu mandat, que està marcat per tres fites: l'arribada de la crisi el 2008, la fatigosa negociació del finançament autonòmic que es va tancar el 2009 i la sentència del TC contra l'Estatut del juny del 2010. Respecte a la crisi, Montilla treu pit perquè va ser dels primers líders polítics a parlar-ne obertament i admet que José Luis Rodríguez Zapatero no la va veure venir. Quant al finançament, Montilla és clar: "Aquest va ser un dels errors més importants del govern de Zapatero, i va ser el tema que va provocar més distanciament i més confrontació entre els dos governs [...]. La negociació va ser llarga, esgotadora i inútil pel que fa a la seva dilació, perquè al final vam arribar a un molt bon acord i, si l'haguéssim tancat un any abans, no hauria existit aquest desgast".

Tota la presidència de Montilla va estar marcada per l'espasa de Dàmocles de la sentència de l'Estatut, i el líder socialista no considera casual la data triada pel TC per fer públic el seu posicionament, just en el tram final de la legislatura. En el llibre Montilla explica que va fer gestions al llarg de tota la legislatura per mirar d'evitar aquesta sentència. I fins i tot relata que va avisar les principals autoritats espanyoles (deixa entreveure que també el rei, però sense dir-ho explícitament) del perill que suposava el xoc de legitimitats entre un tribunal polític i el poble de Catalunya, que havia votat el text en referèndum.

Amb l'ajuda de Miquel Roca

En aquesta tasca va tenir l'ajuda d'un dels pares de la Constitució, Miquel Roca, que es va encarregar de parlar de manera discreta amb els membres del TC. El resultat va ser, en opinió de Jorba, "una sentència d'abast jurídic limitat, però políticament letal".

El llibre, però, té algunes llacunes sospitoses. Per exemple, Montilla no s'acaba de pronunciar sobre el suport del seu partit, el PSC, al dret a decidir, i es limita a criticar aquesta expressió com un dels eufemismes del sobiranisme (en una postura calcada a la de Carme Chacón). I sobre la polèmica del grup propi, l'ex primer secretari socialista llança un dard contra l'anomenat sector catalanista en dir: "El que passa és que aquesta batalla l'hem perduda des del moment en què a casa teva tens gent que fa servir això com a argument". I avisa que el que no pot fer el PSC és caure en una "trampa" de CiU per votar diferent del PSOE. Els pròxims dies tindrem l'oportunitat de saber si Montilla considera que la votació de dimarts va ser una trampa o no.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF