Publicitat
Publicitat

Guerra de desgast

De crítics sempre n'hi ha hagut al PSC. La diferència és que mai hi havia hagut una direcció tan feble (amb tan poca capacitat d'oferir càrrecs o prebendes, un factor essencial en política com es pot veure a la pel·lícula Lincoln ) i amb un context de descrèdit de la socialdemocràcia clàssica tan acusat. Per tant, no assistim a les típiques maniobres per obtenir un rèdit concret, sinó a una guerra de desgast en tota regla. Els crítics creuen que poden guanyar i posar Navarro contra les cordes, però no els interessa evidenciar-ho públicament. No volen ser els dolents, els xantatgistes com els defineix Joaquim Coll. La batalla tot just ha començat, i no hi ha possibilitat de pacte a curt o mitjà termini. L'única cosa a què Navarro pot aspirar ara és a minimitzar danys. En la guerra de desgast guanya qui té més capacitat de resistència.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 20/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT