EL 4 D'AGOST del 1704 una esquadra anglesa va prendre Gibraltar en el marc del conflicte internacional que va ser la Guerra de Successió espanyola. El que resulta menys conegut de l'episodi és que un batalló d'uns 350 catalans va prendre part en el desembarcament i es van encarregar d'assegurar una platja que encara avui es coneix com la Catalan Bay. Entre els comandants d'aquella expedició hi figurava el militar valencià més brillant de la història: el general Joan Baptista Basset. Basset era un geni de l'artilleria i, per tant, un bon matemàtic. El general valencià va ser l'encarregat de dirigir l'artilleria en la defensa de Barcelona i segurament és el responsable directe d'haver provocat més baixes a l'enemic. Les bombes de Basset (els seus artillers eren gairebé tots mallorquins) esclataven just abans de tocar terra i sembraven el pànic a les trinxeres dels borbònics, que no trobaven la manera de protegir-se de manera efectiva.
D'aquesta història em criden l'atenció dues coses. La primera, que siga un fals valencià com José Manuel García-Margallo (amb l'excusa que va treballar un temps a Castelló va ser col·locat a les llistes valencianes del PP) el que encapçala ara l'enèsima ofensiva, ridícula i patètica, per recuperar un Penyal que va passar a mans angleses en virtut del Tractat d'Utrecht. I la segona, que el que ara mateix agermana Catalunya i Espanya és que totes dues busquen recuperar una cosa que van perdre fa 300 anys: els uns un tros de terra, i els altres la llibertat. Curiós, no?
