Publicitat
Publicitat

'Enfer ou ciel, qu'importe?'

Segur que Artur Mas, a qui li agrada recitar Les fleurs du mal de Baudelaire als seus amics, coneix aquest vers ara que ha iniciat un camí que el portarà, indefectiblement, al cel o a l'infern. El resultat d'aquesta incerta partida dependrà de les cartes de cada jugador. Tendim a donar per descomptat que França serà un enemic declarat de la independència. I és cert que no li pot fer gaire gràcia un estat català fronterer amb els seus propis catalans. Però també és difícil que a París es percebi un perill real de desafecció rossellonesa. No hi ha cas. En canvi, un estat català suposaria, d'entrada, un afebliment important de l'enemic històric espanyol i la possibilitat de comptar amb un aliat francòfil al sud d'Europa per contraposar a l'eix germànic. Només una cosa, però. Això mateix devia pensar Pau Claris quan negociava amb Richelieu.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 20/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT