21/09/2017

Benvinguts a la realitat del Procés

1 min

Ahir es va fer present, d’alguna manera, el principi de realitat en el Procés. Els dos bàndols van veure els seus límits. D’una banda, l’Estat va imposar la seva força coercitiva, que també inclou el retorçament dels procediments judicials, però alhora va quedar exposat davant l’opinió pública internacional i va ser qüestionat internament. Per la seva banda, el govern català va comprovar que les dificultats per organitzar el referèndum poden arribar a ser insalvables, però també va constatar que compta amb prou suport popular, i amb capacitat de mobilització, per mantenir el pols amb l’Estat i imposar el seu relat. Tot dependrà de com es juguin ara les cartes. De moment, la desproporció de l’operació policial va despertar una onada de solidaritat que va depassar els límits de l’independentisme estricte, va reagrupar l’espai sobiranista, i de fet, no fa més que reforçar l’argumentari del sí. Si els independentistes són capaços de convertir la seva debilitat, la falta de control dels ressorts de l’Estat, en una fortalesa, hauran fet un pas decisiu cap a la victòria. Si eviten jugar en el camp del poder real i es concentren a posar en evidència l’Estat, a minar-li la legitimitat, a forçar-lo a sobreactuar, tindran una oportunitat. En aquest sentit, els fets d’ahir no van ser negatius. Al contrari.

stats